Els models d’experiència constitueixen una eina que ens permet aprofitar les vivències d’altres en benefici propi perquè ens ofereix un coneixement ja existent prèviament que podem adaptar a situacions similars que hem d’afrontar. Això ens possibilita anticipar i evitar possibles dificultats imprevistes i alhora millorar les decisions i solucions precedents. A més, l’estudi d’aquests models ens pot generar una concepció diferent a la que teníem inicialment; la recerca de casos similars m’ha permès constrastar opinions d’altres i crear una de pròpia, donant lloc a un canvi conceptual i, consegüentment, a un aprenentatge significatiu. Així, podem dur a terme un aprenentatge significatiu sense haver de tenir una experiència directa, sinó a través d’un raonament mitjançant analogies.
Per poder aprofitar aquests models d’experiència, és convenient que estiguin emmagatzemats en bases de dades indexades a fi de poder recórrer a aquests en funció de les nostres necessitats, com si fos “un menú a la carta”. Aquest sistema d’intel·ligència artificial té el seu origen en els estudis de Schank[1] i dels seus deixebles de la universitat de Yale a principis de la dècada dels 80 del segle passat. Un exemple d’això és la base de dades KITE.
Els coneixements adquirits d’aquesta manera passen a formar part de la nostra base de raonament que ens servirà per a futurs problemes. Per emprar aquest raonament basat en casos cal seguir un cicle format per quatre processos:
1. recordar casos similars.
2. reutilitzar la informació dels casos per solucionar el nou problema.
3. revisar la solució proposada.
4. retenir l’experiència per a properes situacions.
Estudi de casos
La base de dades KITE és una eina que permet portar a terme el procés explicat anteriorment atès que ens possibilita localitzar amb certa facilitat experiències d’altres docents. Una d’aquestes experiències que m’ha cridat l’atenció és el cas 1152-1.
Aquest planteja que alumnes de 5è grau exerceixin un paper actiu com a escriptors i il·lustradors d’una història que han de desenvolupar, tasca que, finalment, culmina en la creació d’un llibre. Per dur a terme aquest projecte, els estudiants utilitzen només un processador de textos! És precisament aquesta simplicitat el que més m’ha interessat. El docent promou que els aprenents estiguin motivats per escriure un text que anirà modificant i millorant en successives revisions. El relat final va acompanyat d’il·lustracions dibuixades a mà per ells mateixos i s’enquaderna com si fos un llibre.
Destaco aquest cas perquè m’ha fet adonar que l’ús del processador de textos no només permet passar a net un text, sinó que pot servir per fomentar que l’alumnat desenvolupi diferents capacitats, com ara, el treball col·laboratiu, l’autocorrecció, la creativitat, l’autoestima, l’esperit de superació etc. Això m’ha generat un canvi conceptual perquè abans no pensava que aquest tipus de recurs pogués resultar tan estimulant i atractiu per a l’alumnat i se li pogués treure tant de profit. Jo creia que calien programes més sofisticats, com ara, powerpoints, aplicacions multimèdia... per aconseguir aquests resultats.
D’altra banda, d’entre els casos dels companys de l’aula, destaco el presentat per la Meritxell Oliva Anell, anomenat “Reforç d’aprenentatge a través de les TIC”. Aquest planteja reforçar els continguts de les diferents àrees treballats a l’aula ordinària, utilitzant les TIC a l’aula d’informàtica: Word, Internet Explorer, Paint... Però el que m’ha cridat més l’atenció és el plantejament de sessions per treballar amb el PEMSA, programa d’entrenament mental que m’ha semblat força interessant al qual s’accedeix mitjançant el CLIC de l’xtec. He buscat informació sobre el CLIC de l’xtec a Internet i he trobat l’enllaç http://clic.xtec.cat/es/index.htm. Un cop en aquesta web, podem clicar en “Biblioteca d’activitats” i, posteriorment, a “cerca d’activitats” que ens mostrarà una base de dades indexada per àrea, idioma, nivell... Això m’ha recordat a la base de casos KITE que també està indexada i possibilita la recerca. Ara bé, la base de casos KITE ofereix models d’experiències per part del professorat en l’ús de les TIC, mentre que el CLIC de l’xtec ofereix recursos TIC per a objectius concrets. Gràcies al cas de la Meritxell he conegut un recurs que ignorava i que em brinda l’oportunitat de seleccionar el que m’interessa per assolir els meus propòsits. A més a més, m’ha resultat curiós que el docent entrevistat per la Meritxell s’ha inspirat en l’experiència d’ensenyament/aprenentatge del seu propi fill per posar en marxa aquesta iniciativa. En d’altres paraules, es tracta d’un model d’història basat a la vegada en l’experiència d’un altre.
Per últim, vull fer al·lusió a la importància de l’entrevista present en tots aquests casos ja que per mitjà d’aquesta s’adquireix coneixement sobre motivacions, objectius, problemes, sensacions... Com que totes aquestes entrevistes presenten una mateixa estructura, resulta fàcil identificar similituds i diferències entre casos diversos, la qual cosa, després d’un procés d’anàlisi, reflexió i síntesi, afavoreix la construcció d’opinions noves i pròpies i, per consegüent, un aprenentatge significatiu.
Què he après? Ha sigut un aprenentatge significatiu?
Gràcies a la realització d’aquesta miniactivitat, he descobert una manera d’aprendre que desconeixia totalment que és el raonament basat en casos. Abans creia que aprenem fent, és a dir, a través d l’experiència directa amb l’entorn, tal com deia Piaget. Però ara m’he adonat que es pot aprendre a través de les vivències dels altres.
Així mateix, he descobert l’existència de la base de dades KITE que constitueix un recurs TIC afavoridor del raonament basat en casos, segons el qual la resolució d’un nou problema requereix el record de casos similars i aquí és on entra en joc la base de dades KITE. A més, abans de conèixer els models d’històries, creia que l’ús de les TIC ens exigia com a docents tant un ampli coneixement del seu maneig com un alt grau d’imaginació i d’esforç per poder aplicar-les per aconseguir els objectius d’ensenyament/aprenentatge proposats. Per contra, ara veig que gràcies als models d’experiències aquest esforç d’imaginació es veu facilitat ja que podem buscar casos similars i adaptar-los a les nostres necessitats per aconseguir les fites que ens plantegem. Això constitueix un aprenentatge significatiu perquè he passat d’opinar que l’aplicació de les TIC era una tasca força complexa a considerar que l’ús dels models d’històries pot simplificar aquest procés.Tot això m’ha permès modificar, reestructurar i complexificar alguns dels meus models mentals previs i construir-ne de nous a través de la contrastació de casos similars, experimentant un veritable canvi conceptual i un aprenentatge significatiu que em resultarà molt útil per a la meva pràctica docent amb els meus alumnes.
Roger Schank, Dynamic Memory:
A Theory of Learning in Computers and People(New York: Cambridge University Press, 1982).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada