Miniprojecte PAC 2.5: PowerPoint original de l'alumnat

Aquí teniu el PowerPoint original realitzat per l'alumnat amb els efectes que es perden en pujar-lo al slidershare.
Espero que us agradi.

Miniactivitat Opcional PAC 2.1.1 Mapa compartit final

Aquí penjo el mapa conceptual compartit final que inclou tots els conceptes treballats al llarg de l'assignatura.

A continuació, afegeixo els enlaços tant al primer cmap que vaig compartir en la miniactivitat opcional 2.1.1 com el que comparteixo ara per comprovar la diferència entre tots dos i, per tant, el canvi conceptual experimentat.

IHMC Public Cmaps (2) Mapa conceptual compartit

IHMC Public Cmaps (2) Mapa conceptual compartit final

Miniprojecte PAC 2.5: Mapa Conceptual

Miniprojecte PAC2.5: Conclusions

En ocasions, els arbres no ens deixen veure el bosc, a l’igual que les TIC poden fer que ens allunyem del nostre objectiu que no és altre que l’aprenentatge significatiu.
Crec que en aquest miniprojecte, el més important era buscar un fi, un objectiu d’aprenentatge i, a partir d’aquí, definir un problema que possibilités aconseguir-lo. En el meu cas, la finalitat principal era provocar una actitud crítica en l’alumnat vers el consum de tabac, tot deixant que aquest construís el seu propi coneixement, prengués decisions i desenvolupés una mentalitat oberta que li permetés ser independent.
Per aquesta raó, vaig considerar que el tipus de problema més adequat era precisament el d’anàlisi de casos ubicats, atès que l’ambigüitat que presenta per identificar la qüestió plantejada així com el caire multifacètic i les múltiples solucions que comporta afavoreixen aquesta actitud crítica i la independència de l’aprenent.
Arribat a aquest punt, només faltava definir l’enunciat d’un problema d’aquest tipus, tasca que no va ser gens fàcil, ja que aquest havia de generar una situació nova, un conflicte cognitiu i un compromís conceptual en l’alumnat. La meva primera idea va ser: “per què el tabac és dolent per a la salut?” Però de seguida, em vaig qüestionar si podia promoure el seu interès i compromís conceptual d’aquesta manera. Realment això li generarà un conflicte cognitiu? En definitiva, puc aconseguir un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu que li provoqui aquesta actitud crítica pretesa? La veritat, crec que no. El fet de no ser quelcom proper i del seu interès podia causar que no el prengués com a propi, sinó com una imposició o creació de l’escola amb l’única finalitat de fer-li treballar. Després d’aquesta reflexió, vaig desestimar aquesta pregunta i vaig canviar-ne l’orientació, establint com a títol i base de l’activitat: “per què fuma la gent?” Vaig considerar que aquesta qüestió és molt més atractiva i propera per a l’alumnat i, consegüentment, del seu interès cosa que em permetria aconseguir l’objectiu principal: generar una actitud crítica a partir d’un aprenentatge significatiu i independent
Molt bé doncs, ja tenia el bosc i després què? Llavors es tractava de trobar el camí, de precisar la manera com plantejar el problema a l’alumnat, de motivar-lo, de guiar el seu aprenentatge, d’utilitzar els recursos TIC... Va ser això una tasca fàcil? Sincerament no, era tan difícil o més que l’anterior. Afortunadament, vaig recordar els casos KITE i vaig aprofitar l’experiència assolida amb aquests. Em va semblar molt interessant l’ús del PowerPoint i de les activitats CLIC, vaig consultar altres casos i finalment se’m van obrir els ulls. Vaig buscar informació (vídeos...) i vaig començar a desenvolupar les activitats amb un cert ordre i lògica per orientar gradualment a l’alumnat cap a l’aprenentatge significatiu i la consecució dels objectius proposats.
La implementació del miniprojecte i la seva avaluació m’han suposat una gran satisfacció donat que vaig comprovar que el treball realitzat va obtenir bons resultats. Vaig verificar que els vídeos multimèdia van resultar un recurs atractiu per a l’alumnat per introduir el tema i ampliar-ne informació; com s’acostuma a dir “una imatge val més que mil paraules”. Tot i això, també he de reconèixer que algunes de les imatges visualitzades van fomentar cert enrenou entre el grup per la gràcia o fàstic que li suggerien. El debat i la posada en comú d’opinions i d’informació trobada van permetre un dels objectius principals plantejats anteriorment: el desenvolupament de la mentalitat oberta i la independència de l’alumnat a través de la participació activa i l’intercanvi de punts de vista i coneixements per part d’aquest. Això va ser possible gràcies a l’oportunitat del moment en què els vaig dur a terme (a la presentació de l’activitat i després del procés d’investigació d’informació). Per últim, l’ús del PowerPoint i de les activitat CLIC em van confirmar les seus efectes en l’alumnat descrits en els casos KITE: motivació, generació d’interès i de creativitat, foment d’un autoaprenentatge continu posterior (especialment amb les activitats CLIC) i satisfacció vers el treball realitzat i publicat (a través de la web de l’escola)En resum, un cop finalitzat el miniprojecte, no només tinc el bosc, sinó també els matolls, les flors, els senders, un bell paisatge que no hauria aconseguit sense aquesta assignatura. Gràcies Manel!

Miniprojecte PAC2.5: Implementació

Vaig iniciar la implementació del miniprojecte, plantejant al grup-classe diverses qüestions:
· Teniu algun familiar fumador? I algun amic? Veí?
· Us heu demanat mai per què fumen? Els ho heu preguntat?
Després a la biblioteca, vam veure el vídeo “El huevo fumador”
Un cop vist el vídeo, vaig plantejar unes quantes preguntes per crear un debat:
· Què opineu sobre el fet que en els paquets de tabac digui “el tabac mata”? Penseu que és cert això? O penseu que no ho és?
· I si mata, per què fuma la gent?
· Per què la gent es gasta diners en el tabac?
· És cert que la gent que fuma es torna de color groc, fa mala olor i perd el sentit del gust?
· Penseu que no passa res si fumem?
En la segona sessió a la classe d’informàtica, l’alumnat va buscar a Internet informació sobre les substàncies químiques que conté el tabac, els efectes i les malalties que provoca el seu consum. I després, vam tornar a anar a la biblioteca per veure un vídeo sobre les malalties provocades pel tabac, anomenat “El largo viaje del humo por tus pulmones”.
Més tard, en la tercera sessió, l’alumnat va explicar la informació que els van donar els seus pares sobre com van començar a fumar, per què no ho deixen i llocs on no s’ha de fumar. També vam observar els missatges dels paquests de tabac i vam calcular aproximadament el que es gasta un fumador d’un paquet diari en una setmana, un mes i un any; dades que van sorprendre molt al grup.
Ja amb tots aquests coneixements, a la classe de plàstica l’alumnat va realitzar uns dibuixos per a l’elaboració d’un PowerPoint sobre diferents temes:
· Causes que poden incitar a la gent a començar a fumar.
· Substàncies que conté el tabac.
· Efectes del tabac en la salut.
· Motius pels quals costa o no es deixa de fumar.
· LLocs on no s’ha de fumar
· Raons perquè deixi de fumar.
En una cinquena sessió, l’alumnat va comprovar els aprenentatges adquirits gràcies a les activitats CLIC “Prevenció de drogodependències” (bloc 2: tabac).
Per acabar, l’alumnat va escanejar els seus dibuixos i va construir una diapositiva que jo, en una hora de treball personal, vaig recopilar per configurar el PowerPoint citat.



Quan el vaig tenir muntat, vam anar a la biblioteca per visualitzar-lo amb el canó. El grup va quedar molt content del producte final i tenia molt d’interès per saber quan estaria penjat a la web de l’escola.
A continuació, podeu visualitzar un minireportatge sobre tot aquest procés.



La totalitat de les imatges (fotos, dibuixos, textos i captures de pantalla), les podeu trobar en el següent enllaç.

PICASA - Àlbum d'imatges

Miniactivitat PAC 2.2: Conclusions.

Es pot aprendre a partir de les experiències dels altres? Personalment, penso que sempre he après alguna cosa a partir d’aquestes, tot i que de forma inconscient. Per exemple, si veia que algú feia una acció que tenia conseqüències perjudicials (tocar el foc i cremar-se), aprenia a no realitzar-la o a evitar-la.
Ara bé, aquesta miniactivitat m’ha ofert la possibilitat de comprovar i ser conscient que és possible aprendre d’experiències d’altres molt més complexes, fins i tot, sense observar-les directament, com he pogut fer a través de l’exploració de la base de casos KITE que constitueix una recopilació de models d’experiència sobre pràctiques educatives per part de docents. La base de casos KITE i els casos aportats pels companys són una font de consulta que m’ha obert una nova perspectiva vers les possibilitats d’aplicació i ús de les TIC en el procés d’ensenyament/aprenentatge. Així mateix, m’ha permès desenvolupar les meves pròpies idees i opinions, constrastant semblances i diferències entre aquestes experiències que considero com un referent molt útil per a la planificació de noves activitats que incloguin la utilització de les TIC. Ara bé, no hem de caure en la temptació de creure que l’ús d’aquestes seran efectives per si mateixes; tot el contrari, hem de seleccionar les més adequades, tot adaptant-les a les necessitats del context en cada ocasió. Per aquesta raó, ara penso que el fet de compartir experiències com es fa en les bases de casos KITE i en la carpeta modelant històries de l’assignatura constitueix en si mateix una font de riquesa i de coneixement sobre la que s’ha de reflexionar.
D‘altra banda, gràcies a aquesta miniactivitat he descobert en què consisteix el raonament basat en casos el qual implica quatre processos: recordar casos similars, reutilitzar la informació dels casos per solucionar el nou problema, revisar la solució proposada i retenir l’experiència per a properes situacions. En aquest raonament té especial importància els models d’històries o experiències i, en particular, l’ús de les TIC com a element per gestionar-los i aplicar-los mitjançant bases de dades indexades, configurant sistemes d’intel·ligència artificial.
En resum, mitjançant el raonament basat en casos, l’ús de les TIC i dels models d’històries he vist que puc aprendre a partir de les vivències dels altres i construir el meu propi coneixement, no memoritzant aquestes experiències, sinó reorganitzant el meu propi aprenentatge. Tot això m’ha impulsat a modificar, ampliar i reestructurar els meus models mentals sobre el procés d’ensenyament/aprenentatge, donant lloc a d’altres nous més complexos i rics i, per tant, a un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu.

Miniactivitat PAC 2.2: De quina manera poden contribuir els models d’experiències a l’aprenentatge significatiu?

Els models d’experiència constitueixen una eina que ens permet aprofitar les vivències d’altres en benefici propi perquè ens ofereix un coneixement ja existent prèviament que podem adaptar a situacions similars que hem d’afrontar. Això ens possibilita anticipar i evitar possibles dificultats imprevistes i alhora millorar les decisions i solucions precedents. A més, l’estudi d’aquests models ens pot generar una concepció diferent a la que teníem inicialment; la recerca de casos similars m’ha permès constrastar opinions d’altres i crear una de pròpia, donant lloc a un canvi conceptual i, consegüentment, a un aprenentatge significatiu. Així, podem dur a terme un aprenentatge significatiu sense haver de tenir una experiència directa, sinó a través d’un raonament mitjançant analogies.
Per poder aprofitar aquests models d’experiència, és convenient que estiguin emmagatzemats en bases de dades indexades a fi de poder recórrer a aquests en funció de les nostres necessitats, com si fos “un menú a la carta”. Aquest sistema d’intel·ligència artificial té el seu origen en els estudis de Schank[1] i dels seus deixebles de la universitat de Yale a principis de la dècada dels 80 del segle passat. Un exemple d’això és la base de dades KITE.
Els coneixements adquirits d’aquesta manera passen a formar part de la nostra base de raonament que ens servirà per a futurs problemes. Per emprar aquest raonament basat en casos cal seguir un cicle format per quatre processos:
1. recordar casos similars.
2. reutilitzar la informació dels casos per solucionar el nou problema.
3. revisar la solució proposada.
4. retenir l’experiència per a properes situacions.
Estudi de casos
La base de dades KITE és una eina que permet portar a terme el procés explicat anteriorment atès que ens possibilita localitzar amb certa facilitat experiències d’altres docents. Una d’aquestes experiències que m’ha cridat l’atenció és el cas 1152-1.
Aquest planteja que alumnes de 5è grau exerceixin un paper actiu com a escriptors i il·lustradors d’una història que han de desenvolupar, tasca que, finalment, culmina en la creació d’un llibre. Per dur a terme aquest projecte, els estudiants utilitzen només un processador de textos! És precisament aquesta simplicitat el que més m’ha interessat. El docent promou que els aprenents estiguin motivats per escriure un text que anirà modificant i millorant en successives revisions. El relat final va acompanyat d’il·lustracions dibuixades a mà per ells mateixos i s’enquaderna com si fos un llibre.
Destaco aquest cas perquè m’ha fet adonar que l’ús del processador de textos no només permet passar a net un text, sinó que pot servir per fomentar que l’alumnat desenvolupi diferents capacitats, com ara, el treball col·laboratiu, l’autocorrecció, la creativitat, l’autoestima, l’esperit de superació etc. Això m’ha generat un canvi conceptual perquè abans no pensava que aquest tipus de recurs pogués resultar tan estimulant i atractiu per a l’alumnat i se li pogués treure tant de profit. Jo creia que calien programes més sofisticats, com ara, powerpoints, aplicacions multimèdia... per aconseguir aquests resultats.
D’altra banda, d’entre els casos dels companys de l’aula, destaco el presentat per la Meritxell Oliva Anell, anomenat “Reforç d’aprenentatge a través de les TIC”. Aquest planteja reforçar els continguts de les diferents àrees treballats a l’aula ordinària, utilitzant les TIC a l’aula d’informàtica: Word, Internet Explorer, Paint... Però el que m’ha cridat més l’atenció és el plantejament de sessions per treballar amb el PEMSA, programa d’entrenament mental que m’ha semblat força interessant al qual s’accedeix mitjançant el CLIC de l’xtec. He buscat informació sobre el CLIC de l’xtec a Internet i he trobat l’enllaç http://clic.xtec.cat/es/index.htm. Un cop en aquesta web, podem clicar en “Biblioteca d’activitats” i, posteriorment, a “cerca d’activitats” que ens mostrarà una base de dades indexada per àrea, idioma, nivell... Això m’ha recordat a la base de casos KITE que també està indexada i possibilita la recerca. Ara bé, la base de casos KITE ofereix models d’experiències per part del professorat en l’ús de les TIC, mentre que el CLIC de l’xtec ofereix recursos TIC per a objectius concrets. Gràcies al cas de la Meritxell he conegut un recurs que ignorava i que em brinda l’oportunitat de seleccionar el que m’interessa per assolir els meus propòsits. A més a més, m’ha resultat curiós que el docent entrevistat per la Meritxell s’ha inspirat en l’experiència d’ensenyament/aprenentatge del seu propi fill per posar en marxa aquesta iniciativa. En d’altres paraules, es tracta d’un model d’història basat a la vegada en l’experiència d’un altre.
Per últim, vull fer al·lusió a la importància de l’entrevista present en tots aquests casos ja que per mitjà d’aquesta s’adquireix coneixement sobre motivacions, objectius, problemes, sensacions... Com que totes aquestes entrevistes presenten una mateixa estructura, resulta fàcil identificar similituds i diferències entre casos diversos, la qual cosa, després d’un procés d’anàlisi, reflexió i síntesi, afavoreix la construcció d’opinions noves i pròpies i, per consegüent, un aprenentatge significatiu.
Què he après? Ha sigut un aprenentatge significatiu?
Gràcies a la realització d’aquesta miniactivitat, he descobert una manera d’aprendre que desconeixia totalment que és el raonament basat en casos. Abans creia que aprenem fent, és a dir, a través d l’experiència directa amb l’entorn, tal com deia Piaget. Però ara m’he adonat que es pot aprendre a través de les vivències dels altres.
Així mateix, he descobert l’existència de la base de dades KITE que constitueix un recurs TIC afavoridor del raonament basat en casos, segons el qual la resolució d’un nou problema requereix el record de casos similars i aquí és on entra en joc la base de dades KITE. A més, abans de conèixer els models d’històries, creia que l’ús de les TIC ens exigia com a docents tant un ampli coneixement del seu maneig com un alt grau d’imaginació i d’esforç per poder aplicar-les per aconseguir els objectius d’ensenyament/aprenentatge proposats. Per contra, ara veig que gràcies als models d’experiències aquest esforç d’imaginació es veu facilitat ja que podem buscar casos similars i adaptar-los a les nostres necessitats per aconseguir les fites que ens plantegem. Això constitueix un aprenentatge significatiu perquè he passat d’opinar que l’aplicació de les TIC era una tasca força complexa a considerar que l’ús dels models d’històries pot simplificar aquest procés.Tot això m’ha permès modificar, reestructurar i complexificar alguns dels meus models mentals previs i construir-ne de nous a través de la contrastació de casos similars, experimentant un veritable canvi conceptual i un aprenentatge significatiu que em resultarà molt útil per a la meva pràctica docent amb els meus alumnes.

---

[1]
Roger Schank, Dynamic Memory:
A Theory of Learning in Computers and People(New York: Cambridge University Press, 1982).