Miniactivitat PAC 2.2: Conclusions.

Es pot aprendre a partir de les experiències dels altres? Personalment, penso que sempre he après alguna cosa a partir d’aquestes, tot i que de forma inconscient. Per exemple, si veia que algú feia una acció que tenia conseqüències perjudicials (tocar el foc i cremar-se), aprenia a no realitzar-la o a evitar-la.
Ara bé, aquesta miniactivitat m’ha ofert la possibilitat de comprovar i ser conscient que és possible aprendre d’experiències d’altres molt més complexes, fins i tot, sense observar-les directament, com he pogut fer a través de l’exploració de la base de casos KITE que constitueix una recopilació de models d’experiència sobre pràctiques educatives per part de docents. La base de casos KITE i els casos aportats pels companys són una font de consulta que m’ha obert una nova perspectiva vers les possibilitats d’aplicació i ús de les TIC en el procés d’ensenyament/aprenentatge. Així mateix, m’ha permès desenvolupar les meves pròpies idees i opinions, constrastant semblances i diferències entre aquestes experiències que considero com un referent molt útil per a la planificació de noves activitats que incloguin la utilització de les TIC. Ara bé, no hem de caure en la temptació de creure que l’ús d’aquestes seran efectives per si mateixes; tot el contrari, hem de seleccionar les més adequades, tot adaptant-les a les necessitats del context en cada ocasió. Per aquesta raó, ara penso que el fet de compartir experiències com es fa en les bases de casos KITE i en la carpeta modelant històries de l’assignatura constitueix en si mateix una font de riquesa i de coneixement sobre la que s’ha de reflexionar.
D‘altra banda, gràcies a aquesta miniactivitat he descobert en què consisteix el raonament basat en casos el qual implica quatre processos: recordar casos similars, reutilitzar la informació dels casos per solucionar el nou problema, revisar la solució proposada i retenir l’experiència per a properes situacions. En aquest raonament té especial importància els models d’històries o experiències i, en particular, l’ús de les TIC com a element per gestionar-los i aplicar-los mitjançant bases de dades indexades, configurant sistemes d’intel·ligència artificial.
En resum, mitjançant el raonament basat en casos, l’ús de les TIC i dels models d’històries he vist que puc aprendre a partir de les vivències dels altres i construir el meu propi coneixement, no memoritzant aquestes experiències, sinó reorganitzant el meu propi aprenentatge. Tot això m’ha impulsat a modificar, ampliar i reestructurar els meus models mentals sobre el procés d’ensenyament/aprenentatge, donant lloc a d’altres nous més complexos i rics i, per tant, a un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu.

Miniactivitat PAC 2.2: De quina manera poden contribuir els models d’experiències a l’aprenentatge significatiu?

Els models d’experiència constitueixen una eina que ens permet aprofitar les vivències d’altres en benefici propi perquè ens ofereix un coneixement ja existent prèviament que podem adaptar a situacions similars que hem d’afrontar. Això ens possibilita anticipar i evitar possibles dificultats imprevistes i alhora millorar les decisions i solucions precedents. A més, l’estudi d’aquests models ens pot generar una concepció diferent a la que teníem inicialment; la recerca de casos similars m’ha permès constrastar opinions d’altres i crear una de pròpia, donant lloc a un canvi conceptual i, consegüentment, a un aprenentatge significatiu. Així, podem dur a terme un aprenentatge significatiu sense haver de tenir una experiència directa, sinó a través d’un raonament mitjançant analogies.
Per poder aprofitar aquests models d’experiència, és convenient que estiguin emmagatzemats en bases de dades indexades a fi de poder recórrer a aquests en funció de les nostres necessitats, com si fos “un menú a la carta”. Aquest sistema d’intel·ligència artificial té el seu origen en els estudis de Schank[1] i dels seus deixebles de la universitat de Yale a principis de la dècada dels 80 del segle passat. Un exemple d’això és la base de dades KITE.
Els coneixements adquirits d’aquesta manera passen a formar part de la nostra base de raonament que ens servirà per a futurs problemes. Per emprar aquest raonament basat en casos cal seguir un cicle format per quatre processos:
1. recordar casos similars.
2. reutilitzar la informació dels casos per solucionar el nou problema.
3. revisar la solució proposada.
4. retenir l’experiència per a properes situacions.
Estudi de casos
La base de dades KITE és una eina que permet portar a terme el procés explicat anteriorment atès que ens possibilita localitzar amb certa facilitat experiències d’altres docents. Una d’aquestes experiències que m’ha cridat l’atenció és el cas 1152-1.
Aquest planteja que alumnes de 5è grau exerceixin un paper actiu com a escriptors i il·lustradors d’una història que han de desenvolupar, tasca que, finalment, culmina en la creació d’un llibre. Per dur a terme aquest projecte, els estudiants utilitzen només un processador de textos! És precisament aquesta simplicitat el que més m’ha interessat. El docent promou que els aprenents estiguin motivats per escriure un text que anirà modificant i millorant en successives revisions. El relat final va acompanyat d’il·lustracions dibuixades a mà per ells mateixos i s’enquaderna com si fos un llibre.
Destaco aquest cas perquè m’ha fet adonar que l’ús del processador de textos no només permet passar a net un text, sinó que pot servir per fomentar que l’alumnat desenvolupi diferents capacitats, com ara, el treball col·laboratiu, l’autocorrecció, la creativitat, l’autoestima, l’esperit de superació etc. Això m’ha generat un canvi conceptual perquè abans no pensava que aquest tipus de recurs pogués resultar tan estimulant i atractiu per a l’alumnat i se li pogués treure tant de profit. Jo creia que calien programes més sofisticats, com ara, powerpoints, aplicacions multimèdia... per aconseguir aquests resultats.
D’altra banda, d’entre els casos dels companys de l’aula, destaco el presentat per la Meritxell Oliva Anell, anomenat “Reforç d’aprenentatge a través de les TIC”. Aquest planteja reforçar els continguts de les diferents àrees treballats a l’aula ordinària, utilitzant les TIC a l’aula d’informàtica: Word, Internet Explorer, Paint... Però el que m’ha cridat més l’atenció és el plantejament de sessions per treballar amb el PEMSA, programa d’entrenament mental que m’ha semblat força interessant al qual s’accedeix mitjançant el CLIC de l’xtec. He buscat informació sobre el CLIC de l’xtec a Internet i he trobat l’enllaç http://clic.xtec.cat/es/index.htm. Un cop en aquesta web, podem clicar en “Biblioteca d’activitats” i, posteriorment, a “cerca d’activitats” que ens mostrarà una base de dades indexada per àrea, idioma, nivell... Això m’ha recordat a la base de casos KITE que també està indexada i possibilita la recerca. Ara bé, la base de casos KITE ofereix models d’experiències per part del professorat en l’ús de les TIC, mentre que el CLIC de l’xtec ofereix recursos TIC per a objectius concrets. Gràcies al cas de la Meritxell he conegut un recurs que ignorava i que em brinda l’oportunitat de seleccionar el que m’interessa per assolir els meus propòsits. A més a més, m’ha resultat curiós que el docent entrevistat per la Meritxell s’ha inspirat en l’experiència d’ensenyament/aprenentatge del seu propi fill per posar en marxa aquesta iniciativa. En d’altres paraules, es tracta d’un model d’història basat a la vegada en l’experiència d’un altre.
Per últim, vull fer al·lusió a la importància de l’entrevista present en tots aquests casos ja que per mitjà d’aquesta s’adquireix coneixement sobre motivacions, objectius, problemes, sensacions... Com que totes aquestes entrevistes presenten una mateixa estructura, resulta fàcil identificar similituds i diferències entre casos diversos, la qual cosa, després d’un procés d’anàlisi, reflexió i síntesi, afavoreix la construcció d’opinions noves i pròpies i, per consegüent, un aprenentatge significatiu.
Què he après? Ha sigut un aprenentatge significatiu?
Gràcies a la realització d’aquesta miniactivitat, he descobert una manera d’aprendre que desconeixia totalment que és el raonament basat en casos. Abans creia que aprenem fent, és a dir, a través d l’experiència directa amb l’entorn, tal com deia Piaget. Però ara m’he adonat que es pot aprendre a través de les vivències dels altres.
Així mateix, he descobert l’existència de la base de dades KITE que constitueix un recurs TIC afavoridor del raonament basat en casos, segons el qual la resolució d’un nou problema requereix el record de casos similars i aquí és on entra en joc la base de dades KITE. A més, abans de conèixer els models d’històries, creia que l’ús de les TIC ens exigia com a docents tant un ampli coneixement del seu maneig com un alt grau d’imaginació i d’esforç per poder aplicar-les per aconseguir els objectius d’ensenyament/aprenentatge proposats. Per contra, ara veig que gràcies als models d’experiències aquest esforç d’imaginació es veu facilitat ja que podem buscar casos similars i adaptar-los a les nostres necessitats per aconseguir les fites que ens plantegem. Això constitueix un aprenentatge significatiu perquè he passat d’opinar que l’aplicació de les TIC era una tasca força complexa a considerar que l’ús dels models d’històries pot simplificar aquest procés.Tot això m’ha permès modificar, reestructurar i complexificar alguns dels meus models mentals previs i construir-ne de nous a través de la contrastació de casos similars, experimentant un veritable canvi conceptual i un aprenentatge significatiu que em resultarà molt útil per a la meva pràctica docent amb els meus alumnes.

---

[1]
Roger Schank, Dynamic Memory:
A Theory of Learning in Computers and People(New York: Cambridge University Press, 1982).

Miniactivitat PAC 2.2: Argumentació sobre si el cas exposat il·lustra l’aprenentatge significatiu recolzat per les TIC.

L’entorn webquest afavoreix que l’alumnat assumeixi un paper actiu i un compromís conceptual en el procés de construcció de coneixements. Aquest recurs TIC resulta molt atractiu i estimulant per als aprenents, fomentant-ne una major implicació i una disposició positiva vers les tasques proposades sobre la diversitat cultural.
En general, l’alumnat participant en aquesta activitat creia que aliments com el tomàquet, les patates, la xocolata... són productes autòctons i, per tant, que sempre s’han cultivat i menjat a les nostres terres. Així mateix, pensava que plats molt habituals en els seus àpats, com ara, pizza, pasta, cous cous... són receptes típiques de la nostra cuina. La realització de les activitats de la primera part de la webquest (Tomb gastronòmic) posen de manifest que aquestes idees no són certes, provocant en els estudiants un conflicte cognitiu. La conscienciació d’aquest error genera una necessitat i un desig per conèixer la veritat, intencionalitat que es veu potenciada per la motivació que suposa per als alumnes l’ús de les TIC. De forma autònoma, els membres de cada grup han de buscar i seleccionar la informació adequada a través dels recursos TIC facilitats (cercadors, pàgines web...) i, posteriorment, comprendre-la i interpretar-la correctament per plasmar-la per escrit a través del processador de textos Word. Igualment, la visualització dels vídeos de la segona part de la webquest (Crítica als prejudicis i la intolerància) permeten captar l’atenció de l’alumnat per promoure el debat sobre les diferents conductes davant la diversitat cultural a fi de generar actituds de respecte i de valoració positiva vers aquesta i de rebuig a la intolerància. Per tant, el suport TIC que comporta aquesta activitat afavoreix que l’alumnat modifiqui, complexifiqui i reestructuri els seus models mentals inicials i en construeixi de nous de forma activa, intencional, reflexiva, conversacional, contextual i cooperativa amb els membres del seu grup i de la resta de la classe així com amb la professora, experimentant un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu. De totes maneres, la posada en marxa d’aquesta activitat també presenta certes dificultats. D’una banda, la confusió i desorientació inicial de l’alumnat per la seva manca d’experiència en aquest entorn i la consegüent demanda d’atenció al professorat, provocant-li situacions de desbordament. I, d’una altra, possibles problemes tècnics, com ara, bloqueig del router ADSL.

Miniactivitat PAC 2.2: Cas exposat.

Projecte “Interculturalitat”

Una mestra d’Educació Primària ha utilitzat una webquest, creada per ella mateixa juntament amb uns companys d’estudis de Psicopedagogia a la UOC, per treballar la Interculturalitat amb els seus alumnes. Els aprenents fan servir Internet per trobar la informació demanada, processadors de textos per elaborar els informes proposats i altres recursos informàtics. Aquesta activitat constitueix una bona eina per fomentar el treball en equip, la millora de les capacitats d’expressió oral i escrita, el desenvolupament d’una actitud positiva vers la diversitat cultural, l’autoaprenentatge i l’ús transversal de les TIC.

Sant Jordi. Llegenda i tradició

La llegenda de Sant Jordi i el drac
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de 'Llegenda àuria' i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.
La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia.
Sant Jordi a Catalunya
Difícil d'entendre per a qui no l'ha viscut mai, la diada de Sant Jordi és una jornada festiva i popular en la qual les parades de llibres, les roses i, sobretot, riuades de gent, prenen els carrers de totes les localitats catalanes. La celebració no pot ser més senzilla: el ritual consisteix en, tot passejant, comprar una rosa, un llibre, o ambdues coses, per regalar a estimats, familiars i amics. Malgrat no ser festiu, la diada i el passeig obligatori omplen a vessar carrers i places tot convertint la diada en una singular festa nacional que se celebra en un dia laborable.
L'origen d'aquesta festa tan singular la trobem en una barreja de tradicions i costums d'èpoques diferents. Coincideix el fet que Sant Jordi sigui patró de Catalunya (de manera oficial des de l'any 1456, tot i que se'l venerava ben bé des del segle VIII), amb el costum, també medieval, de celebrar una Fira de roses o "dels Enamorats" al Palau de la Generalitat.
A aquestes celebracions més tradicionals s'hi va afegir el Dia del Llibre, instaurat a tot Espanya l'any 1926. La celebració literària va acabar fent mixtura amb les tradicions catalanes tot creant una diada de gran acceptació ciutadana.
Les roses
És molt difícil posar una data concreta que marqui l'inici de la tradició popular de regalar roses el dia de Sant Jordi. Ha de ser molt antiga, ja que és té constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Aquesta mateixa antiguitat tempta a buscar una relació entre una tradició popular i el simbolisme de l'amor cortès que representa la rosa, tot i que el costum de regalar flors existeix d'abans del Cristianisme i els romans celebraven pels volts del mes d'abril una festa floral dedicada a la deesa Flora.
La festa que ara coneixem té el seu origen en l'época de la Diputació del General i està lligada a la noblesa i els estaments dirigents que el dia de Sant Jordi celebraven una missa a la capella del Palau de la Generalitat, on també s'hi feia l'esmentada Fira de roses.
Tot i que la festa actual manté aquestes dues tradicions medievals: regalar la rosa i visitar la capella del sant, la diada ha anat incorporant més elements i, sobretot, s'ha convertit en una extraordinària expressió de cultura popular.
Dia del Llibre
El Dia del Llibre és bastant més recent. Segons algunes fonts, es va celebrar per primera vegada el 7 d'octubre de 1926. La idea original va ser de l'escriptor valencià afincat a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Poc després, l'any 1930, es va canviar la data pel 23 d'abril, per commemorar que aquest mateix dia però de l'any 1626, encara que segons diferents calendaris, van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El 23 d'abril també van néixer o morir escriptors universals com Josep Pla (1981), Maurice Druon (1918), K. Laxness (1902), Vladimir Nabokov (1899) o Manuel Mejía Vallejo (1923).
La festa, que coincidia amb Sant Jordi, va arrelar a Catalunya al confondre's amb la festivitat de la Diada, mentre que gairebé va desaparèixer a la resta de l'Estat, on va deixar de celebrar-se a molts indrets o be es va mantenir de manera residual.
Per Sant Jordi es ven un percentatge força apreciable de la producció literària anual, fet que aprofiten les editorials per presentar-hi les darreres novetats, especialment, les escrites en català.
El 15 de novembre de 1995, en una conferència general que va tenir lloc a París, la festa del 23 d'abril dedicada a la literatura ha estat declarada per la UNESCO "Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor".

Second Life: visita virtual al Dresden Gallery

Avui he anat al Dresden Gallery en Second Life i he fet algunes fotos. Aquí les teniu.

Miniactivitat Opcional 2.1.2 Aprenem a Second Life

El consultor ens ha proposat de conèixer i endinsar-nos en un món virtual, anomenat Second Life. Després, de superar unes quantes dificultats, he aconseguit d’introduir-m’hi on el meu avatar és Chic Erin. La veritat és que desconeixia per complet aquest entorn i l’experiència m’ha semblat molt curiosa i interessant.
Tot seguit us presento tres vídeos sobre Second Life:

• el 1r vídeo explica els passos a seguir per donar-s’hi d’alta.
• el 2n vídeo explica en què consisteix Second Life.
• el 3r vídeo mostra les instruccions bàsiques per saber moure’s en aquest espai.

Espero que aquests vídeos us resultin útils.

1r vídeo

2n vídeo

3r vídeo

A veure si ens trobem en Second Life!

Miniactivitat Opcional PAC 2.1.1 Mapa compartit

Aquí penjo l'últim Cmap que he realitzat que inclou alguns dels conceptes de l'assignatura treballats fins ara, com ara: corrent CTSE, canvi conceptual, aprenentatge significatiu... Aquest Cmap el podeu veure també en

IHMC Public Cmaps (2)

Miniactivitat PAC 2.1: Conclusions.

Aquí teniu un nou repte. Aquesta és la frase amb la qual en Manel ens presentava aquesta tasca i que descriu el que ha suposat per a mi no només aquesta miniactivitat sobre el canvi conceptual, sinó també tot el procés dut a terme fins ara en aquesta assignatura.
Ha sigut un repte perquè les activitats realitzades (cmaps, a-maps...) em semblaven inabastables en un principi, però les he pogut superar gràcies a l’ajuda dels companys i del consultor de la nostra comunitat d’aprenentatge, generant-me un canvi d’actitud vers aquestes.
Ha sigut un repte perquè en el debat he hagut de defensar postures que no compartia, arribant finalment a idees noves (les TIC requereixen un tractament transversal i específic).
Ha sigut un repte perquè la lectura dels mòduls aportava una àmplia gamma de conceptes de gran complexitat per a mi.
Ha sigut un repte perquè amb l’ajuda de tothom he assumit una nova concepció, que és el corrent CTSE.
Ha sigut un repte perquè la confecció de síntesis i informes m’ha exigit un profund procés de reflexió sobre els continguts treballats i el meu aprenentatge.

Però sobretot, ha sigut un repte agradable, atractiu, motivador, constructiu que, com diu la miniactivitat, m’ha permès experimentar un canvi conceptual i un veritable aprenentatge significatiu.

Miniactivitat PAC 2.1: Exemple de canvi conceptual a la meva vida.

Un dels canvis conceptuals més rellevants que he experimentat en la meva vida professional es va produir durant els estudis de magisteri perquè jo creia que la meva funció com a docent consistia a transmetre coneixements i, el descobriment de la concepció constructivista del procés d’ensenyament/aprenentatge escolar (CCEAE) em va fer adonar que el meu paper havia de ser el de guia de l’activitat constructiva de l’alumnat. Igualment, en aquesta assignatura he experimentat canvis conceptuals. Abans contemplava la Tecnologia Educativa com un conjunt de recursos tècnics que es poden utilitzar en el procés d’ensenyament/aprenentatge, en canvi, ara penso que és la disciplina que s’encarrega d’estudiar el disseny, l’ús i l’avaluació de les TIC. De totes maneres, mantinc algunes de les meves idees prèvies, com ara, que la Tecnologia es fonamenta en la ciència i no té una ideologia concreta així com que el progrés en el coneixement tecnològic i científic no garanteix ni determina el progrés econòmic i social.

Miniactivitat PAC 2.1: Comparació de mapes conceptuals.

A continuació, presento els dos mapes conceptuals realitzats fins al moment, col·locant-los un al costat de l’altre i marcant-ne amb fletxes puntejades de color verd els conceptes comuns. Cal advertir que el concepte Educació del mapa conceptual inicial correspon al concepte Acció formativa del mapa conceptual final. Tot seguit, n’analitzaré les similituds i diferències més destacables.
El primer que es pot apreciar a simple vista és la diferència de magnitud i complexitat entre els dos mapes conceptuals. Al mapa inicial només apareixen quatre conceptes (nodes), catalogats al mateix nivell (tots en majúscules i dins d’un rectangle). Per contra, al mapa nou, els conceptes són molt més nombrosos i s’estructuren en tres nivells de jerarquia, identificats a través de diferents recursos gràfics (ús de majúscules/minúscules, mida de lletra, forma i color dels objectes, distribució a l’espai...) A més, l’ús de major nombre d’enllaços (proposicions), molts d’aquests múltiples (aplicant la llei d’escassetat i l’economia d’expressió) entre diversos conceptes, la baixa ràtio entre nombre d’enllaços i nodes, la utilització de fletxes representant les relacions jeràrquiques o causals... demostra la complexitat a la que em referia anteriorment i alhora la seva claredat.

No obstant això, el canvi que considero més important potser no es detecta a simple vista: en el mapa conceptual inicial s’aprecia l’existència d’una relació de dependència lineal entre Ciència/Societat i Societat/Tecnologia, és a dir, ciència fa evolucionar la societat i aquesta impulsa la tecnologia. En canvi, al nou mapa es pot observar que no s’hi defineix una única relació, sinó que s’hi expliquen diverses tendències, com ara, els determinismes (social i tecnològic), el postulat d’heterogeneïtat i el corrent CTS. A més, el mapa inicial inclou el concepte Educació com a quelcom reclamat per la societat. Pel contrari, el nou mapa mostra una interrelació entre Ciència/Tecnologia/Societat/Educació, tot i que potser no de forma gaire evident. Per això, hi he afegit una fletxa violeta de punts i ratlles que sorgeix de l’enllaç entre conceptes per representar aquesta interrelació a la qual vaig denominar a les conclusions de la miniactivitat PAC1.3 com a corrent CTSE la qual, al meu parer actual, respon més a la realitat (canvi conceptual). A més, al mapa inicial vaig representar que la Tecnologia és un recurs per a l’Educació; altrament, al mapa nou diferencio entre Tecnologia/Tecnologia Educativa/TIC.Així doncs, he complexificat la meva concepció de Tecnologia ja que d’un concepte molt general, emprat al mapa inicial, he passat a una especificació, dins del mapa nou; de manera que he representat el terme Tecnologia com un concepte genèric, TIC com un concepte més específic centrat en la tecnologia de la informació i la comunicació i Tecnologia Educativa com la disciplina que estudia el disseny, ús i avaluació de les TIC en activitats formatives.

Miniactivitat PAC 2.1: S’ha produït en mi un canvi conceptual? Per què?

Canvis produïts en els meus models de coneixement

Revisió del qüestionari d’avaluació inicial respecte al meu model final
Tal com es demana en aquesta activitat, he rellegit les meves respostes a les preguntes de la miniactivitat PAC1.1 d’autoavaluació inicial i he trobat que en algunes de les qüestions no hi ha hagut cap canvi d’opinió, però en d’altres he comprovat certa ampliació i enriquiment de coneixements o fins i tot un veritable canvi d’opinió (canvi conceptual).
La meva postura respecte la primera i la segona qüestió no ha variat ja que continuo pensant, d’una banda, que el progrés en el coneixement tecnològic i científic no garanteix ni determina el progrés econòmic i social i, d’altra banda, que la tecnologia es fonamenta només en la ciència i no en cap ideologia.
Pel que fa a la tercera i quarta pregunta, he comprovat que no he canviat d’idea, però sí que l’he enriquit. Abans contemplava les TIC només com a recurs per a la intervenció educativa del docent. En canvi, ara m’he adonat que les TIC també constitueixen un recurs per a l’alumnat com a instrument que li permet construir models més consistents de la realitat (models computacionals). A més, considerava que les TIC només afavoreixen l’accés a la informació, l’intercanvi, etc., generant canvis en la societat; actualment, he ampliat aquesta visió ja que crec que les TIC afavoreixen el canvi conceptual en les persones. Aquest tret sí que és una causa clau de les transformacions no només socials sinó en tots els àmbits, donat que aquestes sorgeixen d’una modificació de la forma de pensar.
Respecte a la cinquena pregunta, sí que he experimentat un canvi conceptual radical. Anteriorment, entenia la Tecnologia Educativa com un conjunt de recursos tècnics que es poden utilitzar en el procés d’ensenyament/aprenentatge. Pel contrari, ara crec que la Tecnologia Educativa s’encarrega d’estudiar el disseny, l’ús i l’avaluació de les TIC.
Quant a la sisena pregunta, també he notat un enriquiment dels meus models mentals inicials perquè jo reduïa la construcció de coneixement a la creació d’un significat i la dotació d’un sentit als nous continguts d’aprenentatge, sense tenir en compte la modificació i reestructuració dels models mentals ja existents.
En relació a la setena pregunta, la meva opinió no ha variat. Continuo pensant que el context és part del coneixement que té la persona per explicar i donar sentit a una idea. Crec que la construcció de coneixements és fruit de la interacció entre els trets de cada individu i les característiques del seu entorn.
Pel que fa a la vuitena pregunta, com ja vaig comentar, mai havia pensat en possibles adaptacions de l’entorn de la UOC; només vaig proposar la creació d’una biblioteca digital amb llibres en format pdf o d’altres, suggeriment que mantinc. Però ara, veig la utilitat d’altres aspectes gràcies a l’ús que n’hem fet; per exemple, respondre a un missatge amb història cosa que permet al destinatari identificar el motiu de la resposta, augmentar el nombre de missatge visualitzats per seguir un debat de forma globalitzada, la signatura del correu que pot estar automàticament enllaçada amb altres mitjans (blogs...) i, per últim, afegiria l’ús de documents compartits que, malgrat que encara l’he emprat poc (introducció de l’adreça del meu blog en un document excel), el trobo molt útil ja que permet a diverses persones de treballar simultàniament sobre un mateix document de forma actualitzada sense haver d’enviar còpies per correu.
Finalment, sobre la novena pregunta (situat de 0 a 10), hi ha algunes qüestions sobre les quals penso d’una manera diferent.

• TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement: 9.
  En aquest cas crec els educadors no només han de ser competents en tècniques garantidores de la correcta transmissió, sinó també en d’altres afavoridores de la construcció activa de coneixement per part de l’aprenent. És més no només han de ser competents, sinó que han de saber planificar-les i aplicar-les adequadament en el procés d’ensenyament/aprenentatge.
• DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 8.
  Mantinc aquesta opinió, però ara encara més que he vist la possibilitat d’utilitzar un recursos que abans no coneixia, com ara, la representació gràfica de les idees exposades a través d’a-map i l’estructuració dels arguments seguint el model de Toulmin.
• TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 8.
  Igual que en la pregunta TC1, penso que les TIC no s’han de limitar a ésser un instrument atractiu, sinó també recurs productiu que fa servir l’alumne per construir el seu coneixement (models computacionals).
• DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 8.
  En aquest cas, sí que he experimentat un canvi conceptual radical ja que ara penso que el canvi social no és resultat del canvi tecnològic, com proclama en determinisme tecnològic. Com ja vaig defensar al debat, crec que els canvis són fruit de la interrelació entre tecnologia, societat i ciència, tal com afirma el corrent CTS. És més, en l’informe de la miniactivitat PAC1.3, vaig incloure l’educació en aquesta interrelació, denominant-la corrent CTSE.

Comparació global entre el meu model inicial i el final
Un cop finalitzada la revisió de les preguntes d’autoavaluació inicial, vull fer menció que he experimentat un canvi conceptual pel que fa a la relació entre Tecnologia, Ciència i Societat, donat que la meva concepció de Tecnologia s’ha complexificat: ara distingeixo entre Tecnologia, TIC i Tecnologia Educativa. A més, el concepte Societat també s’ha enriquit, convertint-se en Societat de la Informació i del Coneixement. En conseqüència, la relació entre aquests conceptes s’ha modificat atès que en un principi tenia una postura força determinista segons la qual la Ciència feia progressar la Tecnologia i aquesta era impulsada per la Societat. Per contra, ara considero que hi ha una interrelació entre Ciència, Tecnologia i Societat. A això s’ha d’afegir aquesta visió més complexa de Tecnologia i de Societat, de forma que les TIC impacten en tots els sectors de la Societat de la Informació i del Coneixement i simultàniament esdevenen clau en l’Educació. D’altra banda, apareix el nou concepte de Tecnologia de l’Educació com una disciplina que estudia el disseny, ús i avaluació de les TIC en les activitats formatives, completant tota aquesta sèrie de termes relacionats. Per tant, com he comentat anteriorment la meva concepció ha passat d’un model més aviat determinista a un altre que he denominat corrent CTSE.

Quines accions educatives hi han incidit?
En primer lloc, les preguntes d’avaluació inicial proposades pel consultor han tingut un paper important ja que en un principi m’han permès adonar dels meus coneixements previs sobre les TIC, a mode de diagnòstic, que després m’han servit de punt referència per comprovar i valorar l’evolució d’aquests, conscienciant-me del canvi produït. Així mateix, m’ha possibilitat apreciar la utilitat de les activitats realitzades per afavorir aquest canvi conceptual, fet que constitueix en ell mateix un altre canvi conceptual, donat que abans desconeixia aquesta funcionalitat.
D’altra banda, els mòduls també m’han permès realitzar un canvi conceptual ja que a mesura que els llegia, intentava relacionar els seus continguts amb els meus coneixements. D’aquesta manera, algunes de les meves concepcions inicials s’han ampliat i enriquit amb la nova informació i d’altres s’han modificat totalment, generant una reestructuració dels meus models mentals i, consegüentment, un aprenentatge significatiu.
De la mateixa manera, el debat ha influït en aquests canvis atès que el fet d’haver de defensar una determinada postura juntament amb les aportacions dels companys m’han donat l’oportunitat de modificar punts de vista i arribar a idees noves. A més, l’elaboració de la síntesi, si bé no m’ha provocat un canvi conceptual, m’ha possibilitat consolidar els canvis conceptuals originats mitjançant el debat.
També la intervenció en el fòrum ha resultat un instrument afavoridor del canvi conceptual ja que m’ha permès intercanviar idees, informació... amb tota la comunitat d’aprenentatge (consultor i companys).
Així mateix, la realització d’a-maps seguint el model argumentatiu de Toulmin m’ha resultat un repte molt atractiu i interessant perquè m’ha permès d’estructurar de forma clara i precisa el desenvolupament d’idees fruit de la interacció amb els participants del debat.
També vull destacar la construcció de mapes conceptuals a través del cmapTools com una eina molt útil per comprendre i relacionar els conceptes treballats i, consegüentment, per modificar les meves opinions inicials en identificar millor les interconnexions entre aquests gràcies a claredat visual que ofereix. Per la seva part, l’informe ha fomentat que m’esforcés per plasmar en un text les meves conclusions, reforçant encara més els aprenentatges assolits fins al moment.
Per últim, cal fer menció al blog el qual, tot i que no m’ha provocat un canvi conceptual donat que fa dos cursos ja en vaig crear un a l’assignatura d’Interculturalitat i Educació (http://elenacoll.blogspot.com/), sí que m’ha brindat l’oportunitat de reprendre aquesta pràctica per millorar en el seu maneig. A més, m’ha servit per reflectir el canvi conceptual experimentat fins al moment a través tant de les entrades com dels comentaris on he ampliat i actualitzat alguns coneixements i opinions.
Per tant, l’ús de la tecnologia (debat i fòrum a la xarxa, CmapTools, blog...) ha constituït una eina important per afavorir aquest canvi conceptual.

Trets del procés d’aprenentatge que han permès el canvi conceptual
El desenvolupament d’aquest procés d’aprenentatge i del consegüent canvi conceptual s’ha caracteritzat per una sèrie d’aspectes, que tot seguit explicaré breument.Des de l’inici del semestre, he tingut la intencionalitat i el compromís conceptual per superar el repte que per a mi comporten les Noves Tecnologies i per aprendre i treure el màxim de profit de l’assignatura tant per al meu enriquiment personal com per a la meva millora professional. Això m’ha impulsat a exercir un paper actiu i constructiu en la realització de les tasques plantejades pel consultor, malgrat alguns moments de confusió i desbordament que he hagut de vèncer. Ara bé, això no ha sigut un procés en solitari ni aïllat, sinó que ha sigut possible gràcies a la interacció amb els companys i el consultor que han constituït una comunitat d’aprenentatge, en especial, a través del debat i del fòrum. Per tant, aquest aprenentatge ha sigut col·laboratiu i conversacional. Per últim, vull remarcar que les activitats proposades m’han exigit un alt esforç per aplicar els coneixements adquirits a la vida real i per reflexionar sobre el meu propi progrés per la qual cosa aquest procés també té un caire contextualitzat i reflexiu.