Miniprojecte PAC2.5: Conclusions

En ocasions, els arbres no ens deixen veure el bosc, a l’igual que les TIC poden fer que ens allunyem del nostre objectiu que no és altre que l’aprenentatge significatiu.
Crec que en aquest miniprojecte, el més important era buscar un fi, un objectiu d’aprenentatge i, a partir d’aquí, definir un problema que possibilités aconseguir-lo. En el meu cas, la finalitat principal era provocar una actitud crítica en l’alumnat vers el consum de tabac, tot deixant que aquest construís el seu propi coneixement, prengués decisions i desenvolupés una mentalitat oberta que li permetés ser independent.
Per aquesta raó, vaig considerar que el tipus de problema més adequat era precisament el d’anàlisi de casos ubicats, atès que l’ambigüitat que presenta per identificar la qüestió plantejada així com el caire multifacètic i les múltiples solucions que comporta afavoreixen aquesta actitud crítica i la independència de l’aprenent.
Arribat a aquest punt, només faltava definir l’enunciat d’un problema d’aquest tipus, tasca que no va ser gens fàcil, ja que aquest havia de generar una situació nova, un conflicte cognitiu i un compromís conceptual en l’alumnat. La meva primera idea va ser: “per què el tabac és dolent per a la salut?” Però de seguida, em vaig qüestionar si podia promoure el seu interès i compromís conceptual d’aquesta manera. Realment això li generarà un conflicte cognitiu? En definitiva, puc aconseguir un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu que li provoqui aquesta actitud crítica pretesa? La veritat, crec que no. El fet de no ser quelcom proper i del seu interès podia causar que no el prengués com a propi, sinó com una imposició o creació de l’escola amb l’única finalitat de fer-li treballar. Després d’aquesta reflexió, vaig desestimar aquesta pregunta i vaig canviar-ne l’orientació, establint com a títol i base de l’activitat: “per què fuma la gent?” Vaig considerar que aquesta qüestió és molt més atractiva i propera per a l’alumnat i, consegüentment, del seu interès cosa que em permetria aconseguir l’objectiu principal: generar una actitud crítica a partir d’un aprenentatge significatiu i independent
Molt bé doncs, ja tenia el bosc i després què? Llavors es tractava de trobar el camí, de precisar la manera com plantejar el problema a l’alumnat, de motivar-lo, de guiar el seu aprenentatge, d’utilitzar els recursos TIC... Va ser això una tasca fàcil? Sincerament no, era tan difícil o més que l’anterior. Afortunadament, vaig recordar els casos KITE i vaig aprofitar l’experiència assolida amb aquests. Em va semblar molt interessant l’ús del PowerPoint i de les activitats CLIC, vaig consultar altres casos i finalment se’m van obrir els ulls. Vaig buscar informació (vídeos...) i vaig començar a desenvolupar les activitats amb un cert ordre i lògica per orientar gradualment a l’alumnat cap a l’aprenentatge significatiu i la consecució dels objectius proposats.
La implementació del miniprojecte i la seva avaluació m’han suposat una gran satisfacció donat que vaig comprovar que el treball realitzat va obtenir bons resultats. Vaig verificar que els vídeos multimèdia van resultar un recurs atractiu per a l’alumnat per introduir el tema i ampliar-ne informació; com s’acostuma a dir “una imatge val més que mil paraules”. Tot i això, també he de reconèixer que algunes de les imatges visualitzades van fomentar cert enrenou entre el grup per la gràcia o fàstic que li suggerien. El debat i la posada en comú d’opinions i d’informació trobada van permetre un dels objectius principals plantejats anteriorment: el desenvolupament de la mentalitat oberta i la independència de l’alumnat a través de la participació activa i l’intercanvi de punts de vista i coneixements per part d’aquest. Això va ser possible gràcies a l’oportunitat del moment en què els vaig dur a terme (a la presentació de l’activitat i després del procés d’investigació d’informació). Per últim, l’ús del PowerPoint i de les activitat CLIC em van confirmar les seus efectes en l’alumnat descrits en els casos KITE: motivació, generació d’interès i de creativitat, foment d’un autoaprenentatge continu posterior (especialment amb les activitats CLIC) i satisfacció vers el treball realitzat i publicat (a través de la web de l’escola)En resum, un cop finalitzat el miniprojecte, no només tinc el bosc, sinó també els matolls, les flors, els senders, un bell paisatge que no hauria aconseguit sense aquesta assignatura. Gràcies Manel!