Conclusions
A partir del mòdul 1, l’article de Domènech i Tirado, el debat i el mapa conceptual, considero que la idea principal és el plantejament de l’existència d’una interrelació entre Ciència, Tecnologia i Societat, tal com afirma el corrent CTS, i que, com afirma Domènech i Tirado, fa que es consideri com una sola totalitat que requereix un tractament holístic. Per arribar a aquesta interpretació, he hagut d’enfrontar-me prèviament a d’altres aspectes més simples per comprendre aquesta relació tan complexa. Entre aquests està el tema referent als determinismes tecnològic i social tractats al debat, on m’he pogut adonar que no tot es redueix a una simple dependència de la tecnologia vers la societat o viceversa, tal com promulguen aquests determinismes, sinó que més aviat existeix una interrelació entre totes dues. A més, al debat es va parlar d’un progrés unidireccional “determinista” la qual cosa m‘ha permès apreciar que no només s’ha de parlar de tecnologia i societat, sinó també d’altres elements, com ara, el progrés científic. D’aquesta manera, he arribat a la conclusió exposada anteriorment, és a dir, la interrelació entre Ciència, Tecnologia i Societat, la qual suggereix una sèrie d’interrogants:
Resulta la tecnologia sempre quelcom positiu? O això és només un mite?
Cal un aprenentatge específic o n’hi ha prou amb un de transversal?
Quina implicació ha de tenir l’escola? I les administracions educatives?
En quina situació es troben els països en vies de desenvolupament?
Quines conseqüències té el naixement d’un fill?
Pel que fa a les tecnologies, sempre es pensa que resulten positives. Al debat, es va comentar que “els joves de la societat actual són més intel·ligents, assertius, curiosos...”, fet que en gran mesura s’atribueix a l’ús de les TIC. Penso que en general ens estem deixant influir per mites, oblidant que la tecnologia també pot tenir repercussions negatives, per exemple, depressió, aïllament, dependències... Tot i que és cert que la interrelació CTS fa que les TIC siguin imprescindibles en la Societat de la Informació i que els efectes d’aquestes acostumen a ser favorables, cal ser prudents en el seu ús.
L’escola no es pot mantenir al marge de la creixent presència de les TIC en la vida diària, sinó que s’hi ha d’adaptar i respondre a les necessitats socials que comporta relatives a l’alfabetització i ús d’aquestes en diferents àmbits. Com vaig afirmar a la síntesi del debat, crec que la consecució d’aquest objectiu requereix simultàniament un tractament específic i transversal de les TIC: un tractament específic per fomentar en l’alumnat una base sòlida en el maneig d’aquestes i un de transversal per tal de fomentar-ne l’ús a diferents situacions. Per això, crec que les TIC s’han d’incloure com una matèria dins del currículum, la qual cosa implica la seva planificació en el PCC i les Programacions d’Aula així com la seva consideració en l’organització espacial i temporal del centre (habilitar una aula com a classe d’informàtica, elaborar l’horari d’aquesta...) Ara bé, això només podrà tenir expectatives d’èxit si es compleixen certes condicions, com ara, la disposició de prou recursos (espai suficient, un ordinador per alumne...) i la preparació del docent quant al domini de les TIC i de la planificació del seu procés d’ensenyament/aprenentatge. A això cal afegir el canvi de rol tant del docent com de l’alumnat; d’una banda, el professorat passa de ser transmissor de sabers a ser un guia de l’aprenentatge i, d’una altra, l’alumnat passa de ser un simple receptor passiu a ser un constructor actiu de coneixements. Per dur a terme aquest procés, no només cal la implicació dels centres, sinó també el compliment dels compromisos adquirits per part de l’administració en relació a la dotació dels recursos necessaris, tal com afirma la LOE en el Títol VIII.
A partir del mòdul 1, l’article de Domènech i Tirado, el debat i el mapa conceptual, considero que la idea principal és el plantejament de l’existència d’una interrelació entre Ciència, Tecnologia i Societat, tal com afirma el corrent CTS, i que, com afirma Domènech i Tirado, fa que es consideri com una sola totalitat que requereix un tractament holístic. Per arribar a aquesta interpretació, he hagut d’enfrontar-me prèviament a d’altres aspectes més simples per comprendre aquesta relació tan complexa. Entre aquests està el tema referent als determinismes tecnològic i social tractats al debat, on m’he pogut adonar que no tot es redueix a una simple dependència de la tecnologia vers la societat o viceversa, tal com promulguen aquests determinismes, sinó que més aviat existeix una interrelació entre totes dues. A més, al debat es va parlar d’un progrés unidireccional “determinista” la qual cosa m‘ha permès apreciar que no només s’ha de parlar de tecnologia i societat, sinó també d’altres elements, com ara, el progrés científic. D’aquesta manera, he arribat a la conclusió exposada anteriorment, és a dir, la interrelació entre Ciència, Tecnologia i Societat, la qual suggereix una sèrie d’interrogants:
Resulta la tecnologia sempre quelcom positiu? O això és només un mite?
Cal un aprenentatge específic o n’hi ha prou amb un de transversal?
Quina implicació ha de tenir l’escola? I les administracions educatives?
En quina situació es troben els països en vies de desenvolupament?
Quines conseqüències té el naixement d’un fill?
Pel que fa a les tecnologies, sempre es pensa que resulten positives. Al debat, es va comentar que “els joves de la societat actual són més intel·ligents, assertius, curiosos...”, fet que en gran mesura s’atribueix a l’ús de les TIC. Penso que en general ens estem deixant influir per mites, oblidant que la tecnologia també pot tenir repercussions negatives, per exemple, depressió, aïllament, dependències... Tot i que és cert que la interrelació CTS fa que les TIC siguin imprescindibles en la Societat de la Informació i que els efectes d’aquestes acostumen a ser favorables, cal ser prudents en el seu ús.
L’escola no es pot mantenir al marge de la creixent presència de les TIC en la vida diària, sinó que s’hi ha d’adaptar i respondre a les necessitats socials que comporta relatives a l’alfabetització i ús d’aquestes en diferents àmbits. Com vaig afirmar a la síntesi del debat, crec que la consecució d’aquest objectiu requereix simultàniament un tractament específic i transversal de les TIC: un tractament específic per fomentar en l’alumnat una base sòlida en el maneig d’aquestes i un de transversal per tal de fomentar-ne l’ús a diferents situacions. Per això, crec que les TIC s’han d’incloure com una matèria dins del currículum, la qual cosa implica la seva planificació en el PCC i les Programacions d’Aula així com la seva consideració en l’organització espacial i temporal del centre (habilitar una aula com a classe d’informàtica, elaborar l’horari d’aquesta...) Ara bé, això només podrà tenir expectatives d’èxit si es compleixen certes condicions, com ara, la disposició de prou recursos (espai suficient, un ordinador per alumne...) i la preparació del docent quant al domini de les TIC i de la planificació del seu procés d’ensenyament/aprenentatge. A això cal afegir el canvi de rol tant del docent com de l’alumnat; d’una banda, el professorat passa de ser transmissor de sabers a ser un guia de l’aprenentatge i, d’una altra, l’alumnat passa de ser un simple receptor passiu a ser un constructor actiu de coneixements. Per dur a terme aquest procés, no només cal la implicació dels centres, sinó també el compliment dels compromisos adquirits per part de l’administració en relació a la dotació dels recursos necessaris, tal com afirma la LOE en el Títol VIII.
A-map de la síntesi del debat CTS
Com es pot apreciar, la complexitat d’aquest procés presenta molts obstacles que són encara més grans als països en vies de desenvolupament i difícils de superar sense la solidaritat internacional.
De la mateixa manera que l’escola no es pot mantenir al marge d’aquest procés, les famílies tampoc en són alienes. El naixement d’un fill els involucra en la planificació i la supervisió de la seva educació i formació i, consegüentment, en l’aprenentatge i ús que aquests fan de les TIC. Els pares han de ser capaços de donar unes pautes dirigides al bon ús d’aquestes i a la correcta selecció i interpretació de la informació que ofereixen per prevenir possibles riscos (accés a pàgines d’Internet inadequades, dependències...) Aquesta intervenció ha de mantenir una coherència i una continuïtat amb la de l’escola perquè tingui els resultats esperats.Per finalitzar, voldria remarcar que l’educació és un element clau, la qual cosa em suggereix que no només ens hem de plantejar la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat, sinó més encara, una relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació que podríem anomenar corrent CTSE, on cal destacar el paper de la Tecnologia Educativa atès que s’encarrega d’estudiar el disseny, l’ús i l’avaluació de les TIC en activitats formatives.
De la mateixa manera que l’escola no es pot mantenir al marge d’aquest procés, les famílies tampoc en són alienes. El naixement d’un fill els involucra en la planificació i la supervisió de la seva educació i formació i, consegüentment, en l’aprenentatge i ús que aquests fan de les TIC. Els pares han de ser capaços de donar unes pautes dirigides al bon ús d’aquestes i a la correcta selecció i interpretació de la informació que ofereixen per prevenir possibles riscos (accés a pàgines d’Internet inadequades, dependències...) Aquesta intervenció ha de mantenir una coherència i una continuïtat amb la de l’escola perquè tingui els resultats esperats.Per finalitzar, voldria remarcar que l’educació és un element clau, la qual cosa em suggereix que no només ens hem de plantejar la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat, sinó més encara, una relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació que podríem anomenar corrent CTSE, on cal destacar el paper de la Tecnologia Educativa atès que s’encarrega d’estudiar el disseny, l’ús i l’avaluació de les TIC en activitats formatives.
