Second Life: visita virtual al Dresden Gallery

Avui he anat al Dresden Gallery en Second Life i he fet algunes fotos. Aquí les teniu.

Miniactivitat Opcional 2.1.2 Aprenem a Second Life

El consultor ens ha proposat de conèixer i endinsar-nos en un món virtual, anomenat Second Life. Després, de superar unes quantes dificultats, he aconseguit d’introduir-m’hi on el meu avatar és Chic Erin. La veritat és que desconeixia per complet aquest entorn i l’experiència m’ha semblat molt curiosa i interessant.
Tot seguit us presento tres vídeos sobre Second Life:

• el 1r vídeo explica els passos a seguir per donar-s’hi d’alta.
• el 2n vídeo explica en què consisteix Second Life.
• el 3r vídeo mostra les instruccions bàsiques per saber moure’s en aquest espai.

Espero que aquests vídeos us resultin útils.

1r vídeo

2n vídeo

3r vídeo

A veure si ens trobem en Second Life!

Miniactivitat Opcional PAC 2.1.1 Mapa compartit

Aquí penjo l'últim Cmap que he realitzat que inclou alguns dels conceptes de l'assignatura treballats fins ara, com ara: corrent CTSE, canvi conceptual, aprenentatge significatiu... Aquest Cmap el podeu veure també en

IHMC Public Cmaps (2)

Miniactivitat PAC 2.1: Conclusions.

Aquí teniu un nou repte. Aquesta és la frase amb la qual en Manel ens presentava aquesta tasca i que descriu el que ha suposat per a mi no només aquesta miniactivitat sobre el canvi conceptual, sinó també tot el procés dut a terme fins ara en aquesta assignatura.
Ha sigut un repte perquè les activitats realitzades (cmaps, a-maps...) em semblaven inabastables en un principi, però les he pogut superar gràcies a l’ajuda dels companys i del consultor de la nostra comunitat d’aprenentatge, generant-me un canvi d’actitud vers aquestes.
Ha sigut un repte perquè en el debat he hagut de defensar postures que no compartia, arribant finalment a idees noves (les TIC requereixen un tractament transversal i específic).
Ha sigut un repte perquè la lectura dels mòduls aportava una àmplia gamma de conceptes de gran complexitat per a mi.
Ha sigut un repte perquè amb l’ajuda de tothom he assumit una nova concepció, que és el corrent CTSE.
Ha sigut un repte perquè la confecció de síntesis i informes m’ha exigit un profund procés de reflexió sobre els continguts treballats i el meu aprenentatge.

Però sobretot, ha sigut un repte agradable, atractiu, motivador, constructiu que, com diu la miniactivitat, m’ha permès experimentar un canvi conceptual i un veritable aprenentatge significatiu.

Miniactivitat PAC 2.1: Exemple de canvi conceptual a la meva vida.

Un dels canvis conceptuals més rellevants que he experimentat en la meva vida professional es va produir durant els estudis de magisteri perquè jo creia que la meva funció com a docent consistia a transmetre coneixements i, el descobriment de la concepció constructivista del procés d’ensenyament/aprenentatge escolar (CCEAE) em va fer adonar que el meu paper havia de ser el de guia de l’activitat constructiva de l’alumnat. Igualment, en aquesta assignatura he experimentat canvis conceptuals. Abans contemplava la Tecnologia Educativa com un conjunt de recursos tècnics que es poden utilitzar en el procés d’ensenyament/aprenentatge, en canvi, ara penso que és la disciplina que s’encarrega d’estudiar el disseny, l’ús i l’avaluació de les TIC. De totes maneres, mantinc algunes de les meves idees prèvies, com ara, que la Tecnologia es fonamenta en la ciència i no té una ideologia concreta així com que el progrés en el coneixement tecnològic i científic no garanteix ni determina el progrés econòmic i social.

Miniactivitat PAC 2.1: Comparació de mapes conceptuals.

A continuació, presento els dos mapes conceptuals realitzats fins al moment, col·locant-los un al costat de l’altre i marcant-ne amb fletxes puntejades de color verd els conceptes comuns. Cal advertir que el concepte Educació del mapa conceptual inicial correspon al concepte Acció formativa del mapa conceptual final. Tot seguit, n’analitzaré les similituds i diferències més destacables.
El primer que es pot apreciar a simple vista és la diferència de magnitud i complexitat entre els dos mapes conceptuals. Al mapa inicial només apareixen quatre conceptes (nodes), catalogats al mateix nivell (tots en majúscules i dins d’un rectangle). Per contra, al mapa nou, els conceptes són molt més nombrosos i s’estructuren en tres nivells de jerarquia, identificats a través de diferents recursos gràfics (ús de majúscules/minúscules, mida de lletra, forma i color dels objectes, distribució a l’espai...) A més, l’ús de major nombre d’enllaços (proposicions), molts d’aquests múltiples (aplicant la llei d’escassetat i l’economia d’expressió) entre diversos conceptes, la baixa ràtio entre nombre d’enllaços i nodes, la utilització de fletxes representant les relacions jeràrquiques o causals... demostra la complexitat a la que em referia anteriorment i alhora la seva claredat.

No obstant això, el canvi que considero més important potser no es detecta a simple vista: en el mapa conceptual inicial s’aprecia l’existència d’una relació de dependència lineal entre Ciència/Societat i Societat/Tecnologia, és a dir, ciència fa evolucionar la societat i aquesta impulsa la tecnologia. En canvi, al nou mapa es pot observar que no s’hi defineix una única relació, sinó que s’hi expliquen diverses tendències, com ara, els determinismes (social i tecnològic), el postulat d’heterogeneïtat i el corrent CTS. A més, el mapa inicial inclou el concepte Educació com a quelcom reclamat per la societat. Pel contrari, el nou mapa mostra una interrelació entre Ciència/Tecnologia/Societat/Educació, tot i que potser no de forma gaire evident. Per això, hi he afegit una fletxa violeta de punts i ratlles que sorgeix de l’enllaç entre conceptes per representar aquesta interrelació a la qual vaig denominar a les conclusions de la miniactivitat PAC1.3 com a corrent CTSE la qual, al meu parer actual, respon més a la realitat (canvi conceptual). A més, al mapa inicial vaig representar que la Tecnologia és un recurs per a l’Educació; altrament, al mapa nou diferencio entre Tecnologia/Tecnologia Educativa/TIC.Així doncs, he complexificat la meva concepció de Tecnologia ja que d’un concepte molt general, emprat al mapa inicial, he passat a una especificació, dins del mapa nou; de manera que he representat el terme Tecnologia com un concepte genèric, TIC com un concepte més específic centrat en la tecnologia de la informació i la comunicació i Tecnologia Educativa com la disciplina que estudia el disseny, ús i avaluació de les TIC en activitats formatives.

Miniactivitat PAC 2.1: S’ha produït en mi un canvi conceptual? Per què?

Canvis produïts en els meus models de coneixement

Revisió del qüestionari d’avaluació inicial respecte al meu model final
Tal com es demana en aquesta activitat, he rellegit les meves respostes a les preguntes de la miniactivitat PAC1.1 d’autoavaluació inicial i he trobat que en algunes de les qüestions no hi ha hagut cap canvi d’opinió, però en d’altres he comprovat certa ampliació i enriquiment de coneixements o fins i tot un veritable canvi d’opinió (canvi conceptual).
La meva postura respecte la primera i la segona qüestió no ha variat ja que continuo pensant, d’una banda, que el progrés en el coneixement tecnològic i científic no garanteix ni determina el progrés econòmic i social i, d’altra banda, que la tecnologia es fonamenta només en la ciència i no en cap ideologia.
Pel que fa a la tercera i quarta pregunta, he comprovat que no he canviat d’idea, però sí que l’he enriquit. Abans contemplava les TIC només com a recurs per a la intervenció educativa del docent. En canvi, ara m’he adonat que les TIC també constitueixen un recurs per a l’alumnat com a instrument que li permet construir models més consistents de la realitat (models computacionals). A més, considerava que les TIC només afavoreixen l’accés a la informació, l’intercanvi, etc., generant canvis en la societat; actualment, he ampliat aquesta visió ja que crec que les TIC afavoreixen el canvi conceptual en les persones. Aquest tret sí que és una causa clau de les transformacions no només socials sinó en tots els àmbits, donat que aquestes sorgeixen d’una modificació de la forma de pensar.
Respecte a la cinquena pregunta, sí que he experimentat un canvi conceptual radical. Anteriorment, entenia la Tecnologia Educativa com un conjunt de recursos tècnics que es poden utilitzar en el procés d’ensenyament/aprenentatge. Pel contrari, ara crec que la Tecnologia Educativa s’encarrega d’estudiar el disseny, l’ús i l’avaluació de les TIC.
Quant a la sisena pregunta, també he notat un enriquiment dels meus models mentals inicials perquè jo reduïa la construcció de coneixement a la creació d’un significat i la dotació d’un sentit als nous continguts d’aprenentatge, sense tenir en compte la modificació i reestructuració dels models mentals ja existents.
En relació a la setena pregunta, la meva opinió no ha variat. Continuo pensant que el context és part del coneixement que té la persona per explicar i donar sentit a una idea. Crec que la construcció de coneixements és fruit de la interacció entre els trets de cada individu i les característiques del seu entorn.
Pel que fa a la vuitena pregunta, com ja vaig comentar, mai havia pensat en possibles adaptacions de l’entorn de la UOC; només vaig proposar la creació d’una biblioteca digital amb llibres en format pdf o d’altres, suggeriment que mantinc. Però ara, veig la utilitat d’altres aspectes gràcies a l’ús que n’hem fet; per exemple, respondre a un missatge amb història cosa que permet al destinatari identificar el motiu de la resposta, augmentar el nombre de missatge visualitzats per seguir un debat de forma globalitzada, la signatura del correu que pot estar automàticament enllaçada amb altres mitjans (blogs...) i, per últim, afegiria l’ús de documents compartits que, malgrat que encara l’he emprat poc (introducció de l’adreça del meu blog en un document excel), el trobo molt útil ja que permet a diverses persones de treballar simultàniament sobre un mateix document de forma actualitzada sense haver d’enviar còpies per correu.
Finalment, sobre la novena pregunta (situat de 0 a 10), hi ha algunes qüestions sobre les quals penso d’una manera diferent.

• TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement: 9.
  En aquest cas crec els educadors no només han de ser competents en tècniques garantidores de la correcta transmissió, sinó també en d’altres afavoridores de la construcció activa de coneixement per part de l’aprenent. És més no només han de ser competents, sinó que han de saber planificar-les i aplicar-les adequadament en el procés d’ensenyament/aprenentatge.
• DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 8.
  Mantinc aquesta opinió, però ara encara més que he vist la possibilitat d’utilitzar un recursos que abans no coneixia, com ara, la representació gràfica de les idees exposades a través d’a-map i l’estructuració dels arguments seguint el model de Toulmin.
• TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 8.
  Igual que en la pregunta TC1, penso que les TIC no s’han de limitar a ésser un instrument atractiu, sinó també recurs productiu que fa servir l’alumne per construir el seu coneixement (models computacionals).
• DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 8.
  En aquest cas, sí que he experimentat un canvi conceptual radical ja que ara penso que el canvi social no és resultat del canvi tecnològic, com proclama en determinisme tecnològic. Com ja vaig defensar al debat, crec que els canvis són fruit de la interrelació entre tecnologia, societat i ciència, tal com afirma el corrent CTS. És més, en l’informe de la miniactivitat PAC1.3, vaig incloure l’educació en aquesta interrelació, denominant-la corrent CTSE.

Comparació global entre el meu model inicial i el final
Un cop finalitzada la revisió de les preguntes d’autoavaluació inicial, vull fer menció que he experimentat un canvi conceptual pel que fa a la relació entre Tecnologia, Ciència i Societat, donat que la meva concepció de Tecnologia s’ha complexificat: ara distingeixo entre Tecnologia, TIC i Tecnologia Educativa. A més, el concepte Societat també s’ha enriquit, convertint-se en Societat de la Informació i del Coneixement. En conseqüència, la relació entre aquests conceptes s’ha modificat atès que en un principi tenia una postura força determinista segons la qual la Ciència feia progressar la Tecnologia i aquesta era impulsada per la Societat. Per contra, ara considero que hi ha una interrelació entre Ciència, Tecnologia i Societat. A això s’ha d’afegir aquesta visió més complexa de Tecnologia i de Societat, de forma que les TIC impacten en tots els sectors de la Societat de la Informació i del Coneixement i simultàniament esdevenen clau en l’Educació. D’altra banda, apareix el nou concepte de Tecnologia de l’Educació com una disciplina que estudia el disseny, ús i avaluació de les TIC en les activitats formatives, completant tota aquesta sèrie de termes relacionats. Per tant, com he comentat anteriorment la meva concepció ha passat d’un model més aviat determinista a un altre que he denominat corrent CTSE.

Quines accions educatives hi han incidit?
En primer lloc, les preguntes d’avaluació inicial proposades pel consultor han tingut un paper important ja que en un principi m’han permès adonar dels meus coneixements previs sobre les TIC, a mode de diagnòstic, que després m’han servit de punt referència per comprovar i valorar l’evolució d’aquests, conscienciant-me del canvi produït. Així mateix, m’ha possibilitat apreciar la utilitat de les activitats realitzades per afavorir aquest canvi conceptual, fet que constitueix en ell mateix un altre canvi conceptual, donat que abans desconeixia aquesta funcionalitat.
D’altra banda, els mòduls també m’han permès realitzar un canvi conceptual ja que a mesura que els llegia, intentava relacionar els seus continguts amb els meus coneixements. D’aquesta manera, algunes de les meves concepcions inicials s’han ampliat i enriquit amb la nova informació i d’altres s’han modificat totalment, generant una reestructuració dels meus models mentals i, consegüentment, un aprenentatge significatiu.
De la mateixa manera, el debat ha influït en aquests canvis atès que el fet d’haver de defensar una determinada postura juntament amb les aportacions dels companys m’han donat l’oportunitat de modificar punts de vista i arribar a idees noves. A més, l’elaboració de la síntesi, si bé no m’ha provocat un canvi conceptual, m’ha possibilitat consolidar els canvis conceptuals originats mitjançant el debat.
També la intervenció en el fòrum ha resultat un instrument afavoridor del canvi conceptual ja que m’ha permès intercanviar idees, informació... amb tota la comunitat d’aprenentatge (consultor i companys).
Així mateix, la realització d’a-maps seguint el model argumentatiu de Toulmin m’ha resultat un repte molt atractiu i interessant perquè m’ha permès d’estructurar de forma clara i precisa el desenvolupament d’idees fruit de la interacció amb els participants del debat.
També vull destacar la construcció de mapes conceptuals a través del cmapTools com una eina molt útil per comprendre i relacionar els conceptes treballats i, consegüentment, per modificar les meves opinions inicials en identificar millor les interconnexions entre aquests gràcies a claredat visual que ofereix. Per la seva part, l’informe ha fomentat que m’esforcés per plasmar en un text les meves conclusions, reforçant encara més els aprenentatges assolits fins al moment.
Per últim, cal fer menció al blog el qual, tot i que no m’ha provocat un canvi conceptual donat que fa dos cursos ja en vaig crear un a l’assignatura d’Interculturalitat i Educació (http://elenacoll.blogspot.com/), sí que m’ha brindat l’oportunitat de reprendre aquesta pràctica per millorar en el seu maneig. A més, m’ha servit per reflectir el canvi conceptual experimentat fins al moment a través tant de les entrades com dels comentaris on he ampliat i actualitzat alguns coneixements i opinions.
Per tant, l’ús de la tecnologia (debat i fòrum a la xarxa, CmapTools, blog...) ha constituït una eina important per afavorir aquest canvi conceptual.

Trets del procés d’aprenentatge que han permès el canvi conceptual
El desenvolupament d’aquest procés d’aprenentatge i del consegüent canvi conceptual s’ha caracteritzat per una sèrie d’aspectes, que tot seguit explicaré breument.Des de l’inici del semestre, he tingut la intencionalitat i el compromís conceptual per superar el repte que per a mi comporten les Noves Tecnologies i per aprendre i treure el màxim de profit de l’assignatura tant per al meu enriquiment personal com per a la meva millora professional. Això m’ha impulsat a exercir un paper actiu i constructiu en la realització de les tasques plantejades pel consultor, malgrat alguns moments de confusió i desbordament que he hagut de vèncer. Ara bé, això no ha sigut un procés en solitari ni aïllat, sinó que ha sigut possible gràcies a la interacció amb els companys i el consultor que han constituït una comunitat d’aprenentatge, en especial, a través del debat i del fòrum. Per tant, aquest aprenentatge ha sigut col·laboratiu i conversacional. Per últim, vull remarcar que les activitats proposades m’han exigit un alt esforç per aplicar els coneixements adquirits a la vida real i per reflexionar sobre el meu propi progrés per la qual cosa aquest procés també té un caire contextualitzat i reflexiu.